Com saber si és or: comprovacions al teu abast
octubre 2, 2025
Saber si allò que tenim entre mans és realment or importa força, doncs determina el valor econòmic de la peça, i que no es tracti de bijuteria o dun simple tros de metall.
Per esbrinar que és or hi hauria diverses vies, des de fer un examen a la recerca de senyals que acreditin la seva autenticitat, fins a provar amb diferents mètodes casolans que serveixen per descartar que ho sigui.
En cas que tots els indicis recollits portin a pensar que és or, convindria a més un examen professional per assegurar-ho, i també obtenir una taxació aproximada, sense quedar-se mai, això sí, amb una sola opinió que pot resultar interessada.
T'ho expliquem tot en detall a les següents línies!
Com saber si és or examinant la peça?
La forma més directa d'esbrinar si és or és buscant a la peça marques i segells que indiquin la identitat del fabricant i la puresa del metall.
Podeu trobar aquests signes gravats a llocs discrets, per exemple, a l'interior d'anells d'or o al tancament de polseres, amb inscripcions del tipus 18K o 24K, que fan referència als quirats.
Com més quantitat de quirats més grau de puresa i, per tant, de valor, encara que els 24K només solen estar en lingots i monedes especials.
Com saber si és or amb mètodes casolans de confiança?
En cas que no trobis segells o marques a la peça, o que vulguis comprovar pel teu compte la possible autenticitat, tens altres vies per esbrinar si és or. A més, són comprovacions que pots fer sense sortir de casa.
Analitza el pes i la densitat
L'or és un metall pesat, de manera que la sensació de pes que et doni a la teva mà suposarà ja una pista. Encara que la densitat va a resultar més indicativa encara.
Si la peça és sòlida i no buida, submergeix-la en un recipient amb aigua i observa si s'enfonsa, ja que si no flota aniria d'acord amb l'alta densitat de l'or autèntic.
Prova de l'imant
Apropant un imant potent a la peça pots veure si es adhereix. El or no ho hauria de fer, atès que manca de propietats magnètiques.
Aquesta comprovació serveix per descartar que sigui or, més que per identificar-ho amb certesa, pel fet que la peça pot ser de altres metalls no magnètics com a coure, alumini o plata.
Prova del foc
El foc us pot revelar si l'or és autèntic, encara que és un mètode no recomanable d'aplicar si vols que la peça o joia quedi indemne si està composta d'altres metalls.
¿Com saber si és or amb foc? Molt senzill, subjecta la peça amb una pinça i escalfa-la durant aproximadament un minut amb un encenedor.
És or autèntic si només s'escalfa, sense cremar-se, fondre's o canviar de color.
Prova de la ratlla
Frega la peça sobre una superfície ceràmica sense esmaltar (l'esmalt impedeix veure la ratlla). Si és or, deixarà una marca groga o daurada. En canvi, una marca negra o grisenca indicarà que no ho és.
La senyal queda a la superfície on hagis fregat, no a la peça, per la qual cosa no suposarà un dany visible a l'or, llevat que fregueu moltes vegades o amb massa pressió, ja que l'or no deixa de ser un metall tou i en aquest cas podria afectar-lo.
Per realitzar aquesta prova a casa l'ideal és fer servir una rajola o rajola de ceràmica sense esmaltar, que pots trobar a ferreteries o botigues de bricolatge.
No és recomanable fer-ho sobre rajoles del bany o de la cuina que vulguis conservar intactes, per evitar que quedi la marca. Tampoc convé fer servir vaixella o plats esmaltats, perquè la capa d'esmalt impediria veure la ratlla correctament, al marge del dany que se li faria.
Prova de la llimona
La acidesa de la llimona pot servir per diferenciar l'or altres metalls menys resistents.
Per efectuar la prova, talla una llimona fresca i esprem unes gotes en un recipient net. Amb ajuda d'un bastonet de cotó o directament amb el dit, aplica una petita quantitat en una zona poc visible de la peça.
Si es tracta de or autèntic, no s'hauria de produir cap reacció: el metall romandrà sense canvis perquè en no afectar aquest nivell d'acidesa.
En canvi, aliatges com el coure o el llautó solen reaccionar amb la llimona, mostrant un enfosquiment o pèrdua de brillantor. Fins i tot la plata pot patir taques si no es neteja ràpidament. Per això, davant l'eventualitat que no es tracti d'or, és aconsellable aclarir i assecar bé la peça després de la prova per evitar que quedin rastres.
Prova del vinagre
Un altre mètode casolà senzill d'aplicar però que també pot fer malbé peces que no siguin d'or, per més que el vinagre sigui menys àcid que la llimona.
Només caldria submergir la peça en vinagre blanc 15 minuts, aproximadament. El or autèntic no canviarà de color ni perdrà la brillantor, mentre que els metalls xapats, falsos o d'imitació n'alteraran la coloració i s'entelaran.
Mètode de la pasta de dents
Encara que sembli una prova innòcua per utilitzar alguna cosa tan comuna com la pasta de dents i un procediment molt simple com fregar-la sobre la peça, pel efecte abrasiu del dentifrici convé aplicar-ho amb compte sobre l'or, a qui, a més, com a metall tou, també pot afectar-li el fregat que fem.
Per aplicar aquest mètode per saber si és or, col·loca una petita quantitat de pasta de dents blanca (és important que no tingui colorants ni agents blanquejadors) sobre la peça, i frega-la suaument amb el dit o amb un drap tou, mai amb un raspall.
Si la joia és d'or autèntic, hauria mantenir el seu color i brillantor després aclarir-la amb aigua. Mentre que els metalls menys nobles tendiran a enfosquir-se o perdre to.
També hi hauria altres mètodes que es podrien aplicar a casa, però implicarien el ús d'agents químics agressius com els àcids presents en certs productes de neteja, per la qual cosa preferim obviar-los, considerant a més la gran quantitat de proves casolanes existents.
Com saber si és or o fantasia?: la verificació final
L'aplicació successiva de diverses de les comprovacions que hem referit ja suposaria una acumulació suficient d'indicis per tenir gairebé la prova que és or.
Amb tot, per obtenir la seguretat absoluta, seria recomanable visitar-ne una joieria de confiança, ja que els joiers professionals al marge de tenir un ull expert compten amb màquines de raigs X i instrumental per fer proves precises de densitat. Així, podràs confirmar si és or amb total seguretat i precisió.
No et recomanem que acceptis primeres ofertes de compra que et puguin fer, en convenir escoltar diferents propostes. Però, una vegada que t'hagin confirmat que és or, encara que et suposi un petit desemborsament, sí que et pot interessar força recórrer a un servei de taxació professional per orientar-te sobre la valoració de la peça, amb base a aspectes clau com la quantitat d'or que contingui i els quirats de puresa.
Aquí et deixem continguts anteriors que publiquem amb consells tant per entossudir joies com vendre or.
Si vols aconseguir diners per afrontar una urgència sense desprendre't del teu or o de joies amb valor sentimental per a tu, recorda que a AvaFin oferim préstecs personals online, al moment i amb requisits molt fàcils de complir.
¡¡Demana ja el teu a la nostra plataforma!
Preguntes freqüents sobre l´autenticitat de l´or
La forma més fiable de comprovar-ho és combinar diverses proves: primer examina la peça a la recerca de segells o inscripcions com 18K o 24K, que indiquen quirats i puresa.
Si no els trobes, pots aplicar mètodes casolans com les proves de l'imant, la ratlla en ceràmica, la llimona o el vinagre.
Quantes més proves superin, més seguretat hauràs de ser or i no bijuteria. Si bé, per confirmar-ho amb certesa el millor és acudir a un joier professional.
L'or i la plata són metalls nobles, però es diferencien al color, els gravats que incorporen i la seva reacció certes proves.
L'or sol estar marcat amb quirats (18K, 24K), mentre que la plata porta números (com 925 o 999) que indiquen la seva puresa.
A més, el or no s'entela fàcilment amb el temps, mentre que la plata es pot enfosquir en reaccionar amb l'aire o els productes àcids.
Hi ha diferents mètodes que pots aplicar sense sortir de casa:
-Observar si hi ha segells gravats de quirats.
-Comprovar la seva densitat submergint-lo en aigua.
-Apropar un imant per veure si s'hi adhereix.
-Aplicar unes gotes de llimona o vinagre per observar si canvia de color.
-Usar pasta de dents amb precaució per comprovar si manté la brillantor.
Sobre un imant potent a la peça. L'or no té propietats magnètiques, per la qual cosa no s'hauria d'adherir.
Si s'enganxa a l'imant, pots descartar que sigui or autèntic. Això sí, que no s'adhereixi tampoc ho confirma al 100%, ja que altres metalls com el coure o l'alumini tampoc són magnètics.
Només cal aplicar-ne unes gotes de llimona en una zona poc visible de la peça.
El or autèntic no s'hauria d'alterar, cosa que sí que passa amb metalls aliats com el coure o el llautó, que tendiran a enfosquir-se o perdre brillantor.
Col·loca una petita quantitat de pasta blanca sense colorants ni blanquejadors sobre la peça i frega-la suaument amb el dit o un drap tou.
Si és or autèntic, mantindrà el color i la brillantor després d'esbandir-lo amb aigua, mentre que els metalls convencionals tendiran a enfosquir-se.
Cal fer-ho amb compte, doncs el dentifrici és abrasiu i l'or és un metall tou que es podria fer malbé, tant pels químics de la pasta de dents com per una fregació excessiva.
Si necessites Diners Ràpids, demana ara
Obtingues-ho avui amb AvaFin